Dijous passat la Sandra va mobilitzar un bon grupet de noies de la resi per fer un sopar. Tot i que algunes tenien examens l'endemà, van acompanyar-nos al bocata.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Patrona del moviment d'esplai
"I tú, què esperes per fer les paus?"
Benvinguts i benvingudes al meu blog. Us obro una finestra virtual al meu dia a dia.Per qualsevol cosa que necessiteu, ja sabeu on trobar-me! Intentaré no deixar-vos quan em faci gran!
Mare de Déu de l'Alegria
Patrona del moviment d'esplai
Arxiu del blog
-
►
2010
(15)
- ► de novembre (2)
-
▼
2009
(35)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (5)
-
►
2008
(47)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (6)
Entrades
Quants records!
Puff era un drac màgic
Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avurria molt
i sortia a jugar.
Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.
Puff era un drac...
Quan hi havia tempesta
s'ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.
Puff era un drac...
Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i van conèixer altres jocs
que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.
Puff era un drac...
Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
se'n tornà al fons del mar.
que vivia al fons del mar,
però sol s'avurria molt
i sortia a jugar.
Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.
Puff era un drac...
Quan hi havia tempesta
s'ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.
Puff era un drac...
Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i van conèixer altres jocs
que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.
Puff era un drac...
Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
se'n tornà al fons del mar.
"I tú, què esperes per fer les paus?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada