L'Amistat

Aquests dies estic llegint el llibre d'en Torralba que parla de l'amistat. Hi llegeixo:

•  Ramon Llull definia l'amistat com la corda (invisible) que uneix l'amic i l'amat. 
• Portem els amics segellats al cor i només qui s'endinsa en el cor de l'altre pot arribar a descobrir els vertaders amics.
  
• L'amistat es conjuga amb el verb estimar, tant d'una manera passiva (deixa-se estimar), com d'una manera activa (saber estimar) L'amic és qui atresora aquestes dues capacitats: sap estimar i deixar-se estimar.
• L'amistat exixeix llibertat, benevolença, confidencialitat, revelació de secrets i d'intimitats, de pors i d'alegries.
• La comunicació és el punt nuclear de l'amistat i comunicació significa moviment de pensaments i de sentiments, en un sentit i en l'altre, del jo cap al tu i del tu cap al jo.
• La vertadera amistat excita el desig de veure l'amic i de gaudir de la seva conversa. 
• El que es propi de l'amistat és desitjar que l'amic visqui, delitjar-li béns, concedir-los-els, si és possible, conversar delectablement amb ell i tenir concòrdia.
  

Per altra banda, Torralba també apunta que:

• L'Amistat és un tipus de lligam que rarament es dóna, gairebé sempre de manera excepcional.
• No podem conèixer a fons totes les persones que ens entrecreuem. A estirar molt , podem arribar a  conèixer un o dos éssers humans al llarg de la vida i només s'hi esmercen molt de temps i molta empenta.
• L'amistat sempre és selectiva i és fruit d'una llarga i constant dedicació. Escollir un amic no és fàcil, però preservar-lo al llarg dels anys encara menys.

Personalment, considero que la meva experiència d'amistat s'ha enriquit molt en els últims anys.

He establert lligams molt sincers i estrets d'estima amb molta gent. És cert que, no tothom que coneixem i amb qui establim un vincle afectiu esdevé un amic. Però tampoc comparteixo, com diuen Torralba i els grans pensadors que cita, que l'amistat hagi de ser un tret tan excepcional i vulnerable. Certament, tenim una facultat de relació limitada, tenim limitacions de temps, d'espai i de comunicació. Però això ens impedeix mantenir l'amor, l'afecte, el lligam? ens priva d'estimar i que ens estimin? Jo penso que no, que quan s'ha cultivat una amistat sincera, aquesta perdura sembrada en el nostre cor mentre no es demostri el contrari (que hem deixat d'estimar l'altra persona o que ella ha deixat d'estimar-nos, i això, per molt que es perdi el contacte, no té perquè passar...)

Amics meus, vosaltres sabeu que us porto al cor, que, com li passà a la guineu del petit príncep, que els camps de blat deixaren de ser-li indiferents perquè ara li recorden els cabells de l'amic absent, també em passa a mi això amb moltes coses que m'envolten...  ens hem domesticat mútuament i això és molt bonic i enriquidor. 

Ara, podria citar una llista de  noms (massa llarga segons en Torralba &Cia.) però no cal, perquè vosaltres ja sabeu qui sou. La vida m'ha regalat la vostra amistat i, des del fons del cor, en la distància, us desitjo el millor i prego a Déu perquè us acompanyi cada dia!

Una enorme abraçada!!!!!!!!!