inici de mes amb... Renfe

Dilluns dia 1 de setembre:

Aquest matí he agafat el tren de rodalies de les 11.01 que va d'Ocata a Barcelona. Aquest comboi acostuma a ser de dos trens, però avui només n'hi havia un. El resultat un viatge ben apretadet amb el turistes i, evidentment, a la següent estació ja no ha pogut pujar ningú més.

 Més tard, al clot, pujo al regional que va cap a Girona i només entrar em trobo el revisor fent fora un noi que va amb la seva bici (suposo que perquè el vehicle fa nosa). El pobre noi crida, plora i es desespera, però no hi ha res a fer. Els seus crits em recorden  que agafar el tren no sempre és un caprici, de vegades, és una necessitat.

I per acabar-ho d'adobar, des de fa uns dies el trajecte m'és més car. No per un canvi de tarifes, sinó perquè els abonaments han passat de tenir tres mesos de validesa a tenir-ne només un. Això vol dir que he de comprar bitllets senzills per cada un dels vuit viatges que faig cada mes.

 En fi, pagar més i rebre menys, suposo que aquesta carta es per cridar: ¡faci alguna cosa, senyora ministre, que això no és normal!