La Néta del senyor Linh

Tendre i conmovedor relat.

Una petita perla que ens parla de la desesperació humana, el dolor, el patiment... però per damunt de tot, de l'amor.

De l'amor d'un avi per la seva néta...

Al final de les cent i poques pàgines s'amaga un gir inesperat i sublim que convida a rellegir l'obra. Val la pena, us la recomano!

"Els seus pares li havien posat Sang Diû, que en la llengua del país vol dir matí suau. Li havien posat aquest nom, i després van morir. el senyor Linh va agafar la nena. Se'n va anar, Va decidir anar-se'n per sempre. Per la nena."

"Si estigués sol, no menjaria. D'altra banda, si hagués estat sol, tampoc no seria allà. S'hauria quedat al seu país. No hauria abandonat les ruïnes del seu poble. Hauria mort al mateix temps que el poble. Però hi ha la nena, la seva néta. per tant, s'obliga a menjar encara que dins la boca l'aliment li sembla cartró, i quan se l'empassa sent com unes basques"

"-Sóc el teu avi -li diu el senyor Linh- i som dos, nosaltres som dos, els dos únics, els dos últims. Però jo sóc aquí, no tinguis por, no et passarà res, sóc vell, però encara tinc força, mentre calgui en tindré, mentre siguis un petit mango verd que necessita el vell arbre"